miércoles, 6 de noviembre de 2013

Jo de major, vull continuar sent petit..



Avui és un d'eixos dies en que, per un motiu o per un altre, m'abelleix molt escriure i expressar-me.
M'agradaria compartir amb vosaltres aquest vídeo i una petita reflexió sobre ell.

Coneixes a eixa gent que viu fent de tot, i s'oblida de viure?

No sé si m'explique. Eixe tipus de persones que té la seva vista centrada en el futur, però que eixe futur no arriba mai.

No me malinterpreteu, no parle de gent que estudia, o treballa dur en general. Parle d'aquells que pareix que s' estiguen preparant per a una prova que mai va a arribar: estudien per a guanyar, treballen per a estalviar i estalvien per a no gastar. Supose que ja saps per on van els tirs...

I, que hi ha de viure? Algú deuria assumir que la reencarnació és molt poc probable, i que, al final de la vida, l'única que t'espera es la mort, ningú més.
La meva concepció  de la vida és com, "posat el que siga, que anem a sortir una estona".

Està clar que hi ha que estudiar si volem trobar un bon treball, que hi ha que suar si volem un bon cos, i que hi ha que treballar si volem guanyar diners, però, fins on arriba el inconformisme.  De veritat no tens temps de olorar les flors en el camí?
 No ho crec, sempre hi ha temps, i, si no hi ha, planteja't un canvi.
Un dia em vaig adonar de que no vaig a tornar a tindre 13,16 ni 19 anys, i molt menys 7. Allò que vaig viure aleshores, allí es va quedar, i beneits records. Però no puc viure de records, i no serà perquè no ho he intentat. La solució? Crea futurs records, no esperes res, els petits plaers del dia a dia, m'han tret un somriure en un dia obscur.
 Escolta eixa cançó  dutxat amb aigua bullint,  lliga amb algú, persegueix al teu gos per tota la casa, xilla per el micròfon del telefonet , dorm 5 minuts més, recorda-li a eixe amic que el recordes.
No és necessari molt per a escapar del teu petit infern personal, en el meu cas, em conforme amb poc.
I, si alguna cosa es certa és que si li contes a una persona major que no saps que fer amb la teva vida, segur que la seva resposta serà: "si jo tinguera eixa edat..."

No hay comentarios:

Publicar un comentario