Avui és un d'eixos dies en que, per un motiu o per un altre, m'abelleix
molt escriure i expressar-me.
M'agradaria compartir amb vosaltres aquest vídeo i una petita reflexió sobre ell.
Coneixes a eixa gent que viu fent de tot, i s'oblida de viure?
No sé si m'explique. Eixe tipus de persones que té la seva vista centrada en el futur, però que eixe futur no arriba mai.
No me malinterpreteu, no parle de gent que estudia, o treballa dur en general. Parle d'aquells que pareix que s' estiguen preparant per a una prova que mai va a arribar: estudien per a guanyar, treballen per a estalviar i estalvien per a no gastar. Supose que ja saps per on van els tirs...
M'agradaria compartir amb vosaltres aquest vídeo i una petita reflexió sobre ell.
Coneixes a eixa gent que viu fent de tot, i s'oblida de viure?
No sé si m'explique. Eixe tipus de persones que té la seva vista centrada en el futur, però que eixe futur no arriba mai.
No me malinterpreteu, no parle de gent que estudia, o treballa dur en general. Parle d'aquells que pareix que s' estiguen preparant per a una prova que mai va a arribar: estudien per a guanyar, treballen per a estalviar i estalvien per a no gastar. Supose que ja saps per on van els tirs...
I, que hi ha de
viure? Algú deuria assumir que la reencarnació és molt poc probable, i que, al
final de la vida, l'única que t'espera es la mort, ningú més.
La meva concepció
de la vida és com, "posat el que siga, que anem a sortir una
estona".
Està clar que hi ha
que estudiar si volem trobar un bon treball, que hi ha que suar si volem un bon
cos, i que hi ha que treballar si volem guanyar diners, però, fins on arriba
el inconformisme. De veritat no tens temps de olorar les flors en el
camí?
No ho crec,
sempre hi ha temps, i, si no hi ha, planteja't un canvi.
Un dia em
vaig adonar de que no vaig a tornar a tindre 13,16 ni 19 anys, i molt menys 7.
Allò que vaig viure aleshores, allí es va quedar, i beneits records. Però no
puc viure de records, i no serà perquè no ho he intentat. La solució?
Crea futurs records, no esperes res, els petits plaers del dia a dia, m'han
tret un somriure en un dia obscur.
Escolta
eixa cançó dutxat amb aigua bullint, lliga amb
algú, persegueix al teu gos per tota la casa, xilla per el micròfon
del telefonet , dorm 5 minuts més, recorda-li a eixe amic que el recordes.
No
és necessari molt per a escapar del teu petit infern personal, en el
meu cas, em conforme amb poc.
I, si alguna cosa
es certa és que si li contes a una persona major que no saps que fer amb la
teva vida, segur que la seva resposta serà: "si jo tinguera eixa
edat..."