Acaba aquest curt període, període de dos setmanes que he disfrutat com mai. Gràcies per l’acollida, per eixos abraços i besos inesperats, per eixos dibuixos, per eixes dedicatòries que guardaré sempre, per regalar-me tant de carinyo en tant poc de temps i sobre tot gràcies per haver-me donat l’oportunitat de compartir aquestes dies amb vosaltres. Entre tots heu fet que estes dos setmanes hagen sigut especials, boniques, com la bonica innocència d’un xiquet.
No tinc suficients paraules per a expressar el que he sentit estos dies, i com explicar el que vaig sentir quan vaig entrar aquell dia 25 per la porta, i no van parar de donar-me carinyo un per un, fins a l’últim moment en el que em deien coses com: No vuic que acabe mai este dia, perquè no vuic que te’n vajes. Vuic que siga sempre divendres i estar sempre en tu. Una experiència que no oblidaré mai, sens dubte.
Gracies per donar-me l’oportunitat de compartir aquesta experiència amb vosaltres. Gràcies.
